La construcció amb terra

Recuperem un article publicat al recull de “Els materials de l’arquitectura popular” del 2011. La desena i última publicació dels Amics de l’Arquitectura Popular dirigida pel mestre arquitecte Josep Mora, del qual, tot i el curt espai de temps que varem poder compartir, vaig tenir la sort d’aprendre’n molt, tan a nivell arquitectònic com a nivell humà. Siguis on siguis, gràcies Pepe.

Albert Puy Subirada

Imagen1

Tanca límit de finca de tapia calçada de pedra, Balaguer.

INTRODUCCIÓ

Els reptes de la nostra espècie han anat canviant al llarg del temps. Satisfer les nostres necessitats bàsiques ens ha conduït a un camí apassionant. Vam aprendre, entre d’altres coses, a utilitzar el foc, a cultivar la terra, aquests descobriments van transformar la societat i el nostre encaix en el planeta.   En aquest context els nostres refugis nòmades van evolucionar cap a llars sedentàries. La necessitat d’establir comunitats més grans o el simple fet d’apropar-nos al camp de conreu, de recol·lecció i caça o a l’aigua, va motivar les primeres construccions de cases aïllades i nuclis rurals. Previsiblement és en aquest moment quan vam començar l’aprenentatge dels materials i les tècniques constructives. Els materials autòctons van ser els utilitzats. Si haguéssim d’establir un denominador comú dels materials autòctons possibles a tot el planeta, aquests serien la terra, els vegetals llenyosos i la pedra. D’aquesta manera la construcció amb terra es va desenvolupar independentment en les principals civilitzacions antigues.

L’aprenentatge de les tècniques i la utilització de la terra com a material de construcció va significar un avenç immens per les antigues comunitats humanes. Al ser un material molt abundant va permetre la construcció de nuclis de població més grans. A més, aquestes construccions van resoldre les necessitats bàsiques de confort protegint del fred, de la calor i de les inclemències del temps als seus habitants. El coneixement de les tècniques i el material encara estan vius arreu del planeta. És important constatar que aproximadament avui en dia 1/3 de la població humana viu en construccions on un dels elements principals és la terra. En canvi en les societats que ens auto-anomenem avançades, aquest coneixement, entre tants d’altres, està pràcticament perdut.

Al 2011 el model de desenvolupament liderat per Occident està en crisi, no es tracta d’una crisi econòmica passatgera si no d’una senyal inequívoca de que el model ja no pot resoldre els reptes que ara tenim com a espècie. Estem destruint el planeta i sobretot a nosaltres mateixos. Cada dia em de perforar més fons, tallar més boscos i gastar més energia, però el nostre planeta és finit. Cada dia em d’explotar més l’home per l’home, però els nostres reptes no són individuals si no col·lectius.

LA TERRA COM A MATERIAL SOSTENIBLE

La terra és un material del passat, del present i sobre tot del futur. És un material sostenible naturalment i humanament:

  • NATURALMENT RESPONSABLE

La terra és un material amb un impacte ambiental molt baix, amb una energia implícita entre 0,2 i 1 Mj/Kgr depenent del transport, la maquinaria utilitzada per la seva preparació i la tècnica constructiva.

Imagen2

Restes d’un tapial de 1000 anys de la ciutat àrab de Balaguer.

Si s’analitza la terra com a material constructiu des de la perspectiva de les tres “R” de l’ecologia: reduir, reutilitzar i reciclar, es pot constatar que és el material ecològic per excel·lència:

    • Reduir:

Les construccions amb terra  redueixen el consum de materials de fora del propi entorn de l’obra. D’aquesta manera es redueix el consum energètic del transport.

Redueix la interacció devastadora de la vida humana amb la resta del medi. Evitant grans extraccions de matèries primeres com graveres, canteres, mines, etc. La terra com a matèria prima es descentralitzada i ocupa el lloc del mateix edifici.

Al ser un material cru s’estalvia l’energia relacionada amb la cocció d’altres materials com poden ser els ceràmics o el ciment entre d’altres.

Es redueixen els residus inerts i l’impacte visual de les construccions en desús, ja que les construccions no han deixat mai de formar part de la mateixa natura.

    • Reutilitzar:

Es pot Reutilitzar per molts propòsits diferents. Una de les reutilitzacions més comunes és la d’aprofitar el moviment de terres de la fonamentació per aixecar els murs de tancament i o mestres de la construcció.

    •  Reciclar:

És 100% reciclable amb un cost energètic igual al de fabricació.

  • SOCIALMENT RESPONSABLE
Imagen3

Execució de tapial, Teatre de Balaguer, 1990.

La població del planeta ha augmentat gràcies als combustibles fòssils d’una manera desmesurada. Al 2011 som més de 7 mil milions de persones. Si totes elles haguessin de viure com es fa a occident necessitaríem varies vegades els recursos que ens ofereix el planeta. Davant d’aquesta evidencia sembla que l’únic camí possible, si volem sobreviure, és el que s’anomena decreixement. No podem entendre el decreixement com un retrocés si no com una oportunitat per créixer cap a un altre model més just socialment i sostenible.

La terra com a material de construcció és un material de proximitat per a la majoria d’habitants del planeta. No té perquè  tenir costos associats a la fabricació que no siguin els de la mateixa feina dels constructors o els auto-constructors. Les tècniques per la seva construcció poden ser tan manuals com mecanitzades; i gràcies a la seva simplicitat i senzillesa són tecnologies adequades arreu amb les variants que comporti el lloc i el clima.

TÈCNICAMENT ADEQUAT

  • Estructural: Es pot utilitzar com a material estructural amb una resistència en compressió variable segons la tècnica utilitzada. Pot anar d’uns pocs Kp/cm² fins a 100 kp/cm². A més és pot adequar per suportar traccions. Actualment s’estan seguin els passos per normalitzar l’ús estructural de la terra la qual confiem quedarà regulada i integrada en un futur al marc normatiu del CTE.
  • Mòdul de Poisson de 0,2 a 0,3; a compressió de 0,08 a 0,24
  • Angle de fregament intern amb terres arenoses és del 45% mentre que en argiloses del 33%.
  • Aïllament tèrmic: Coeficient de conductivitat tèrmica de 0,50 Kcal / h m ªC. Coeficient de transmissió global per un mur de 50cm, K= 0,8 – 0,5 Kcal / h m² ªC.
  • Inèrcia tèrmica: La calor específica està entre 0,20 i 0,27 Kcal /kg. La inèrcia tèrmica fa que la terra sigui un material molt interessant en climes amb grans diferencies de temperatures entre estacions o entre el dia i la nit.
  • Aïllament acústic: 58 dB F500Hz en una paret de 50 cm.
  • Estabilitat volumètrica: La dilatació tèrmica és de 0,012 mm / m ªC
  • Grau d’humitat, les argiles canvien de volum notablement amb la humitat, la retracció és el fenomen que pateixen quan perden la humitat de la fabricació de l’element. El coeficient de retracció lineal sense estabilitzar és de 3 mm / m.
  • Permeabilitat: És un material molt transpirable.
  • Higroscòpic: Coeficient d’absorció d’aigua entre un 5 i un 8% (pes sec).
  • Salubritat: Les argiles tenen gran capacitat d’intercanvi catiònic, fet que permet absorbir molts tòxics ambientals.
  • Impermeabilitat: En estat plàstic índex de permeabilitat del l’1/1.000.000 cm/s.
  • Sense càrregues radioactives i o tòxiques
  • Incombustibilitat
  • Estabilitat química
  • Ductilitat
  • Adherència a la fusta i a materials vegetals
Imagen4

Edifici realitzat amb BTC, Tapial i coberta enjardinada. Escola bressol Santa Eulàlia de Ronçana, Barcelona 2010 (ecoarquitectura xarxa Gabi Barbeta).

TRADICIÓ I INNOVACIÓ

És evident que no totes les terres serveixen per als mateixos propòsits. Antigament la seva utilització era tant comuna que la majoria de constructors coneixien les singularitats d’aquest material.

La terra és la matèria solta que forma la capa superficial de l’escorça terrestre. És el resultat de la degradació de la roca com a conseqüència de la interacció simultània de diversos processos físics, químics i biològics. La terra adequada per l’ús constructiu és l’estrat següent al de la capa vegetal. La terra mineralment està composada per graves (2mm), arena (2mm a 0,05mm), llims (0,05 a 0,002) i argiles (menors de 0,002mm).

Les argiles tenen un paper molt rellevant, el seu comportament d’aglomerant és fonamental per les construccions amb terra. Per aquest motiu, són  un dels elements principals que haurem d’analitzar a l’hora de construir. Depenent del lloc, en trobem de molts tipus diferents amb comportaments significativament diferents. Degut a aquest comportament variable i amb el intent de millorar el material, actualment i sovint, l’estabilitzem amb ciment blanc o calç. No tenim constància  que antigament s’estabilitzés sistemàticament, no obstant podem trobar alguns  exemples d’estabilització de la terra amb guixos rústics i calç. Aquest elements afegits milloren el comportament de la terra minimitzant la retracció de les argiles i millorant la resistència a l’erosió. Normalment aquest afegits estan compresos entre un 6 i un 10% del volum de la terra, depenent de la composició d’aquesta.

Les tècniques constructives més utilitzades són:

  • Tàpia: és el resultat de la compactació amb mitjans humans o mecànics de la terra crua entre dos encofrats.
  • Tova de terra: és el maó de mides variables segons els lloc de terra molla, armat o no amb fibres vegetals, assecat al sol.
  • BTC: el bloc de terra comprimit és una millora de la tradicional tova. A l’estar comprimit, normalment amb mitjans mecànics es millora notablement la seva resistència estructural. Actualment hi ha un fabricant a Catalunya amb tots els marcatges exigibles.
  • Murs armats, entramats o encestats: és el resultat d’un mur composat de la mescla del fang amb materials llenyosos.
  • Terra ensacada: és la construcció realitzada amb sacs plens de terra seca, revestits amb morters de terra i armats amb fil ferro de pues.
  • Cob: és la tècnica executada mitjançant peces de dimensions i formes esfèriques variables de terra molla, armada o no amb fibres vegetals, que és va apilant directament una sobre l’altra i se’ls hi van donant forma al mateix temps que s’executa el mur.
  • Morters de terra: Morters per a revestiments o com a argamasses per fàbriques de toves, pedra, ceràmica
Imagen5

Tanca límit de finca de tapia calçada de formigó, Australia, Rammed earth.

La construcció amb terra a Europa és un repte ineludible per arquitectes i tècnics de la construcció en general. Recuperar i millorar les tècniques i el material és una tasca apassionant on tots hi haurem d’aportar el nostre petit granet de terra.

Anuncis

La Biocosntrucció i l’agricultura ecològica

2014-01-31 17.18.17

El proper 5 d’octubre a les 10:30 del matí, en el marc de la Fira d’alimentació i salut organitzada per Slow Food i la Dolça Revolució, tindrem el plaer de fer una ponència sobre la Biocosntrucció i l’agricultura ecològica.

Tot seguit es pot llegir el petit resum de la ponència que hem preparat per la organització:

La intuïció, el sentit comú i la intenció són els ingredients bàsics per la ecoarquitectura.

La bioconstrucció és necessariament un procés compartit, com si es tractes d’una simfonia musical on el disseny composa, les solucions constructives defineixen el ritme, els materials la melodia i les instal·lacions el tempo. Una musica interpretada amb humilitat i respecte, on els oïdors i els musics s’entrellacen beneficiant-se, enriquint-se mútuament.

L’ecoarquitectura és emoció i sentiment, no pot deixar indiferent als qui la gaudeixen. Les geometries, els materials parlen del lloc, dels usos i dels que hi viuen. En conseqüència cada projecte és diferent. Aquesta és la solució universal als projectes. Observar, escoltar, sentir, aprendre, compartir, dissenyar i construir amb harmonia.

Una construcció ecològica ideal és necessariament una construcció racional. No cal portar el materials de lluny per la seva construcció, ja que els té a la vora. No cal que s’integri en el paisatge, ja que ella mateixa és paisatge. No cal portar-li els serveis i l’energia de lluny, ja que ella mateixa els té a l’abast. Una construcció ecològica ideal veu de la tradició i de la innovació. No només vetlla per la salut dels humans i del planeta si no que la millora.

Presentació dels projectes realitzats a Mas Martinet vinicultors.

La Sara Pérez, l’actual propietària de Mas Martinet, segueix els passos de la seva família pel que fa a la innovació i a la creativitat. El 1986 la família Pérez Ovejero iniciava el projecte “Mas Martinet Viticultors”, un celler pioner al Priorat. Llavors la innovació es tractava en la revaloració del vi elaborat al Priorat mitjançant la passió, la sensibilitat i un estudi minuciós sobre el microclima, el tipus de sòl, les varietats de raïm, etc. Avui segueixen sent referència tant pels seus vins i formes de treballar com per les seves apostes de futur, entre elles trobem una aposta decidida cap a la bioconstrucció.

L’estiu del 2013 a Mas Martinet es començaren una sèrie d’obres amb la intensió d’adequar les seves instal·lacions i edificis per tal de millorar la seva activitat. La primera intervenció ha consistit en la millora de l’aïllament i la inèrcia tèrmica del celler principal, el qual va ser construït sense cap criteri de bioconstrucció. S’hi ha realitzat un mur de tàpia de terra a la façana exterior i una coberta ventilada mitjançant una estructura de cables que suporta un bruc natural.

L’estiu del 2014 s’hi ha realitzat la cava d’envelliment. Una construcció realitzada amb formigó de calç ciclopi, armadures de bambu i voltes ceràmiques catalanes. La cava està enterrada a un 1,5 m de profunditat i el seu disseny orgànic té en compte les energies del lloc: còsmiques i tel·lúriques. En el interior de la cava el vi envellirà a la temperatura i la humitat que la terra facilita, minimitzant la despesa energètica i oferint un espai concebut, creat i construït pel vi de Mas Martinet Vinicultors.

Mitjançant aquestes actuacions, els arquitectes Pere Llimargas i Mireia Torras, del despatx d’Olot Pas 14 arquitectures, pretenien no només millorar l’ambient interior on s’elabora el vi sinó també connectar-lo de nou amb l’entorn i la terra on creix la vinya. Les aportacions i la bona feina dels Arquitectes Tècnics Miquel Escobar i l’Albert Puy i la professionalitat del Jordi i el Javier Carrera, el Juan Torres i el Jordi Farnell de Coeco ho han fet possible.

Què significa ecoarquitectura i bioconstrucció?

EL CEL I LA TAPIA 2

Què significa ecoarquitectura i bioconstrucció? Cadascú ho defineix a la seva manera. Normalment es resumeixen com la forma de dissenyar i construir respectuosa amb el medi ambient i la salut de les persones. Però aquestes paraules poden ser totalment buides. Només cal fer una cerca per la xarxa per adonar-se que la “sostenibilitat” està de moda. Des de les cases amb baixa tecnologia, low-tech, fins a les cases màquina, totes proclamen ser eco o bio, molts cops només sent-ho, i millor això que res, només en part.

Al nostre entendre l’ecoarquitectura i la bioconstrucció és natural i socialment responsable o no és. Al mateix temps que ha de vetllar per la terra i la salut dels qui habitaran el seu fruit, també ha de vetllar per les persones que participen en la seva construcció.

No només es tracta de respectar si no també de ser. La bioconstrucció està dissenyada i construïda de natura, sent un element natural en si mateixa amb harmonia amb el seu entorn. L’ecoarquitectura intenta crear llars i no només habitatges, on la vida de les persones vibri amb harmonia, com caixes de ressonància d’un instrument musical. Les llars estan lligades a la vida dels habitants satisfent les necessitats dels mateixos, ajudant-los a desenvolupar-se com a essers lliures i desapareixen en silenci quan cauen en el desús.

Una construcció ecològica ideal és necessariament una construcció racional. No cal portar el materials de lluny per la seva construcció, ja que els té a la vora. No cal que s’integri en el paisatge, ja que ella mateixa és paisatge. No cal portar-li els serveis i l’energia de lluny, ja que ella mateixa els té a l’abast. Una construcció ecològica ideal beu de la tradició i de la innovació. No només vetlla per la salut dels humans i del planeta si no que les millora. És un regal per les persones i per la terra.

La bioconstrucció no és ni pot ser patrimoni de ningú. És necessariament un procés compartit, on el protagonisme és del projecte o la construcció en si. Cada cop hi ha més gent que comença a entendre el món d’aquesta manera. Dia a dia tots en sabem més, junts podem seguir avançant i millorant les pràctiques i les solucions. Perquè el més sostenible avui sigui superat demà.

L’ecoarquitectura és emoció i sentiment, no pot deixar indiferent als qui la gaudeixen. Les geometries, els materials parlen del lloc i dels que hi viuen. En conseqüència cada projecte cada bioconstrucció és diferent. Aquesta és la solució universal als projectes. Observar, escoltar, sentir, aprendre, compartir, dissenyar i construir amb harmonia.

I tot això com és pot fer? Doncs com si es tractes d’una simfonia musical. On el disseny composa, les solucions constructives defineixen el ritme, els materials  la melodia i les instal•lacions  el tempo. Una musica interpretada amb humilitat i respecte, on els oïdors i els musics s’entrellacen beneficiant-se, enriquint-se mútuament. On la màxima és la felicitat i la feina ben feta. On sempre s’aprenen coses noves, entre les persones i sobretot de la natura.