La construcció amb terra

Recuperem un article publicat al recull de “Els materials de l’arquitectura popular” del 2011. La desena i última publicació dels Amics de l’Arquitectura Popular dirigida pel mestre arquitecte Josep Mora, del qual, tot i el curt espai de temps que varem poder compartir, vaig tenir la sort d’aprendre’n molt, tan a nivell arquitectònic com a nivell humà. Siguis on siguis, gràcies Pepe.

Albert Puy Subirada

Imagen1

Tanca límit de finca de tapia calçada de pedra, Balaguer.

INTRODUCCIÓ

Els reptes de la nostra espècie han anat canviant al llarg del temps. Satisfer les nostres necessitats bàsiques ens ha conduït a un camí apassionant. Vam aprendre, entre d’altres coses, a utilitzar el foc, a cultivar la terra, aquests descobriments van transformar la societat i el nostre encaix en el planeta.   En aquest context els nostres refugis nòmades van evolucionar cap a llars sedentàries. La necessitat d’establir comunitats més grans o el simple fet d’apropar-nos al camp de conreu, de recol·lecció i caça o a l’aigua, va motivar les primeres construccions de cases aïllades i nuclis rurals. Previsiblement és en aquest moment quan vam començar l’aprenentatge dels materials i les tècniques constructives. Els materials autòctons van ser els utilitzats. Si haguéssim d’establir un denominador comú dels materials autòctons possibles a tot el planeta, aquests serien la terra, els vegetals llenyosos i la pedra. D’aquesta manera la construcció amb terra es va desenvolupar independentment en les principals civilitzacions antigues.

L’aprenentatge de les tècniques i la utilització de la terra com a material de construcció va significar un avenç immens per les antigues comunitats humanes. Al ser un material molt abundant va permetre la construcció de nuclis de població més grans. A més, aquestes construccions van resoldre les necessitats bàsiques de confort protegint del fred, de la calor i de les inclemències del temps als seus habitants. El coneixement de les tècniques i el material encara estan vius arreu del planeta. És important constatar que aproximadament avui en dia 1/3 de la població humana viu en construccions on un dels elements principals és la terra. En canvi en les societats que ens auto-anomenem avançades, aquest coneixement, entre tants d’altres, està pràcticament perdut.

Al 2011 el model de desenvolupament liderat per Occident està en crisi, no es tracta d’una crisi econòmica passatgera si no d’una senyal inequívoca de que el model ja no pot resoldre els reptes que ara tenim com a espècie. Estem destruint el planeta i sobretot a nosaltres mateixos. Cada dia em de perforar més fons, tallar més boscos i gastar més energia, però el nostre planeta és finit. Cada dia em d’explotar més l’home per l’home, però els nostres reptes no són individuals si no col·lectius.

LA TERRA COM A MATERIAL SOSTENIBLE

La terra és un material del passat, del present i sobre tot del futur. És un material sostenible naturalment i humanament:

  • NATURALMENT RESPONSABLE

La terra és un material amb un impacte ambiental molt baix, amb una energia implícita entre 0,2 i 1 Mj/Kgr depenent del transport, la maquinaria utilitzada per la seva preparació i la tècnica constructiva.

Imagen2

Restes d’un tapial de 1000 anys de la ciutat àrab de Balaguer.

Si s’analitza la terra com a material constructiu des de la perspectiva de les tres “R” de l’ecologia: reduir, reutilitzar i reciclar, es pot constatar que és el material ecològic per excel·lència:

    • Reduir:

Les construccions amb terra  redueixen el consum de materials de fora del propi entorn de l’obra. D’aquesta manera es redueix el consum energètic del transport.

Redueix la interacció devastadora de la vida humana amb la resta del medi. Evitant grans extraccions de matèries primeres com graveres, canteres, mines, etc. La terra com a matèria prima es descentralitzada i ocupa el lloc del mateix edifici.

Al ser un material cru s’estalvia l’energia relacionada amb la cocció d’altres materials com poden ser els ceràmics o el ciment entre d’altres.

Es redueixen els residus inerts i l’impacte visual de les construccions en desús, ja que les construccions no han deixat mai de formar part de la mateixa natura.

    • Reutilitzar:

Es pot Reutilitzar per molts propòsits diferents. Una de les reutilitzacions més comunes és la d’aprofitar el moviment de terres de la fonamentació per aixecar els murs de tancament i o mestres de la construcció.

    •  Reciclar:

És 100% reciclable amb un cost energètic igual al de fabricació.

  • SOCIALMENT RESPONSABLE
Imagen3

Execució de tapial, Teatre de Balaguer, 1990.

La població del planeta ha augmentat gràcies als combustibles fòssils d’una manera desmesurada. Al 2011 som més de 7 mil milions de persones. Si totes elles haguessin de viure com es fa a occident necessitaríem varies vegades els recursos que ens ofereix el planeta. Davant d’aquesta evidencia sembla que l’únic camí possible, si volem sobreviure, és el que s’anomena decreixement. No podem entendre el decreixement com un retrocés si no com una oportunitat per créixer cap a un altre model més just socialment i sostenible.

La terra com a material de construcció és un material de proximitat per a la majoria d’habitants del planeta. No té perquè  tenir costos associats a la fabricació que no siguin els de la mateixa feina dels constructors o els auto-constructors. Les tècniques per la seva construcció poden ser tan manuals com mecanitzades; i gràcies a la seva simplicitat i senzillesa són tecnologies adequades arreu amb les variants que comporti el lloc i el clima.

TÈCNICAMENT ADEQUAT

  • Estructural: Es pot utilitzar com a material estructural amb una resistència en compressió variable segons la tècnica utilitzada. Pot anar d’uns pocs Kp/cm² fins a 100 kp/cm². A més és pot adequar per suportar traccions. Actualment s’estan seguin els passos per normalitzar l’ús estructural de la terra la qual confiem quedarà regulada i integrada en un futur al marc normatiu del CTE.
  • Mòdul de Poisson de 0,2 a 0,3; a compressió de 0,08 a 0,24
  • Angle de fregament intern amb terres arenoses és del 45% mentre que en argiloses del 33%.
  • Aïllament tèrmic: Coeficient de conductivitat tèrmica de 0,50 Kcal / h m ªC. Coeficient de transmissió global per un mur de 50cm, K= 0,8 – 0,5 Kcal / h m² ªC.
  • Inèrcia tèrmica: La calor específica està entre 0,20 i 0,27 Kcal /kg. La inèrcia tèrmica fa que la terra sigui un material molt interessant en climes amb grans diferencies de temperatures entre estacions o entre el dia i la nit.
  • Aïllament acústic: 58 dB F500Hz en una paret de 50 cm.
  • Estabilitat volumètrica: La dilatació tèrmica és de 0,012 mm / m ªC
  • Grau d’humitat, les argiles canvien de volum notablement amb la humitat, la retracció és el fenomen que pateixen quan perden la humitat de la fabricació de l’element. El coeficient de retracció lineal sense estabilitzar és de 3 mm / m.
  • Permeabilitat: És un material molt transpirable.
  • Higroscòpic: Coeficient d’absorció d’aigua entre un 5 i un 8% (pes sec).
  • Salubritat: Les argiles tenen gran capacitat d’intercanvi catiònic, fet que permet absorbir molts tòxics ambientals.
  • Impermeabilitat: En estat plàstic índex de permeabilitat del l’1/1.000.000 cm/s.
  • Sense càrregues radioactives i o tòxiques
  • Incombustibilitat
  • Estabilitat química
  • Ductilitat
  • Adherència a la fusta i a materials vegetals
Imagen4

Edifici realitzat amb BTC, Tapial i coberta enjardinada. Escola bressol Santa Eulàlia de Ronçana, Barcelona 2010 (ecoarquitectura xarxa Gabi Barbeta).

TRADICIÓ I INNOVACIÓ

És evident que no totes les terres serveixen per als mateixos propòsits. Antigament la seva utilització era tant comuna que la majoria de constructors coneixien les singularitats d’aquest material.

La terra és la matèria solta que forma la capa superficial de l’escorça terrestre. És el resultat de la degradació de la roca com a conseqüència de la interacció simultània de diversos processos físics, químics i biològics. La terra adequada per l’ús constructiu és l’estrat següent al de la capa vegetal. La terra mineralment està composada per graves (2mm), arena (2mm a 0,05mm), llims (0,05 a 0,002) i argiles (menors de 0,002mm).

Les argiles tenen un paper molt rellevant, el seu comportament d’aglomerant és fonamental per les construccions amb terra. Per aquest motiu, són  un dels elements principals que haurem d’analitzar a l’hora de construir. Depenent del lloc, en trobem de molts tipus diferents amb comportaments significativament diferents. Degut a aquest comportament variable i amb el intent de millorar el material, actualment i sovint, l’estabilitzem amb ciment blanc o calç. No tenim constància  que antigament s’estabilitzés sistemàticament, no obstant podem trobar alguns  exemples d’estabilització de la terra amb guixos rústics i calç. Aquest elements afegits milloren el comportament de la terra minimitzant la retracció de les argiles i millorant la resistència a l’erosió. Normalment aquest afegits estan compresos entre un 6 i un 10% del volum de la terra, depenent de la composició d’aquesta.

Les tècniques constructives més utilitzades són:

  • Tàpia: és el resultat de la compactació amb mitjans humans o mecànics de la terra crua entre dos encofrats.
  • Tova de terra: és el maó de mides variables segons els lloc de terra molla, armat o no amb fibres vegetals, assecat al sol.
  • BTC: el bloc de terra comprimit és una millora de la tradicional tova. A l’estar comprimit, normalment amb mitjans mecànics es millora notablement la seva resistència estructural. Actualment hi ha un fabricant a Catalunya amb tots els marcatges exigibles.
  • Murs armats, entramats o encestats: és el resultat d’un mur composat de la mescla del fang amb materials llenyosos.
  • Terra ensacada: és la construcció realitzada amb sacs plens de terra seca, revestits amb morters de terra i armats amb fil ferro de pues.
  • Cob: és la tècnica executada mitjançant peces de dimensions i formes esfèriques variables de terra molla, armada o no amb fibres vegetals, que és va apilant directament una sobre l’altra i se’ls hi van donant forma al mateix temps que s’executa el mur.
  • Morters de terra: Morters per a revestiments o com a argamasses per fàbriques de toves, pedra, ceràmica
Imagen5

Tanca límit de finca de tapia calçada de formigó, Australia, Rammed earth.

La construcció amb terra a Europa és un repte ineludible per arquitectes i tècnics de la construcció en general. Recuperar i millorar les tècniques i el material és una tasca apassionant on tots hi haurem d’aportar el nostre petit granet de terra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s